HISTÒRIA

Al terme de Bunyola hi ha constància de la presència del Myotragus Baleàricus , les restes del qual es trobaren mig fossibiltzades dins una cova o sima, l´any 1954, durant la construcció de la carretera de sa Comuna.

El municipi compta amb diverses restes prehistòriques entre les quals destaquen el talaiot circular de Coma-sema, que té habitacions adossades i és un dels més ben conservats que es troben a la muntanya; els dos de Son Palou, un d´ells situat dins les restes d´un poblat quadrangular; el del Pujol i els dos de s´Alqueria Blanca.

Les forografies són del Talaiot de Coma-sema.

De l´època romana són importants les restes de les mines de galena de Son Creus, conegudes popularment com sa Mina des Moros. Pel que fa a la època bizantina tan sols es té constància a partir de la troballa d´una llumeta, datada entre els segles VI i VIII dC, dins la mina de Son Creus, probablement s´utilitzar per il·luminar les mines. Durant el període islàmic el terme de Bunyola pertanyia al juz' de Bunyûla-Mûsû juntament amb Esporles, Valldemossa, Deià i part de Banyalbufar.

A partir del Llibre de Repartiment de Mallorca i altres documents posteriors a la conquesta (1232-1273) podem conèixer diversos assentaments andalusins dispersos. S´hi anomenen setze alqueries com Alfàbia, Beniadatz (o Barcelona), Beniatzar, Beniforani, Raxa, Lluch, Comasema, Aurient, entre altres. També apareixen rafals de menor superfície que les alqueries: Antigor, Margi, Montueri, Polenci,...

Següent...